PSICOMOTRICITAT

La intervenció psicomotriu que apliquem és la que ens arriba de B. Aucouturier. Es promou una psicomotricitat lliure, mitjançant la pedagogia del descobriment, on a través del joc espontani i del desig del nen/a, l’infant esdevé l’eix central del seu propi procés d’aprenentatge,  on la psicomotricista n’és la mediadora.

Es té en compte a l’infant com un ésser global: a nivell cognitiu, emocional, afectiu i social.

  • Orientació educativa i preventiva

Afavoreix el desenvolupament de l’expressivitat psicomotriu cap a tres objectius: la comuniació, la creació i la formació del pensament operatiu. Es concebeix com un itinerari de maduració psicològica que afavoreix el pas del «plaer de  fer al plaer de pensar».

Consisteix en la creació d’un dispositiu espaial-temporal que, per les seves referències  permanents, el seu context i les seves normes, proporciona seguretat al nen o la nena  i afavoreix el plaer del moviment, el plaer de descobrir i crear, i el plaer d’intercanviar i parlar.

L’adult que acompanya al nen i la nena observa i escolta  les emocions, les  atén, acull  les produccions simbòliques i compren la intensitat de l’expressivitat psicomotriu en relació amb el passat relacional i afectiu.

La pràctica psicomotriu es recomana especialment en el cas de nens i nenes de 0 a 7/8 anys.

Els objectius poden resumir-se en els termes següents:

  • comunicació: entesa com  una necessitat d’obertura cap l’exterior i alhora cap l’interior d’un mateix, alliberant l’expressivitat, atrevint-se a  demanar, donar, rebre, refusar…
  • creació: referint-nos a l’obertura a diversos significats, maneres… que afavoreixen un comportament social i relacional.
  • Orientació terapèutica

És tracta d’una ajuda que aborda les dificultats de l’expressivitat psicomotriu que es manifesten en les patologies. Aquests problemes afecten a la maduració tónico-emocional, psico-afectiva o simbòlica dels infants.

 

La teràpia psicomotriu està especialment recomanada quan l’infant mostra una actitud inhibida, quan no s’obre a la comunicació, quan té massa inseguretat afectiva, o quan observem un imaginari invasor o, pel contrari, excessivament bloquejat o fixat. La teràpia psicomotriu tracta de restaurar una dinàmica de plaer i de comunicació a través d’una estratègia de rodeig.

La funció de la psicomotricista és la de comprendre l’expressivitat del nen, tornar a introduir una dinàmica de plaer i proporcionar la confiança i seguritat necessàries, que permetin superar les angoixes arcaiques lligades  a les seves primeres relacions. La teràpia psicomotriu ajuda al nen i la nena (segons el seu ritme i possibilitats) a reapropiar-se de la seva pròpia història.